diumenge, 14 de desembre del 2008

NADAL 2008

Ja torna ha arribar el Nadal. Sembla mentida que ja hagi passat tot un any, però el temps passa tan de pressa que sembla que te’l robin. Que ens fem vells sense ni adonar-nos-en! Bé jo voldria felicitar les festes a tots els que llegeixen el meu bloc i desitjar-los que el proper any 2009 estigui ple de bons moments i que no hi hagi ni crisi, ni guerres, ni....., potser és un somni però m’agradaria que es fes realitat.

dimecres, 8 d’octubre del 2008

EDELWEISS

dimecres, 17 de setembre del 2008

Ha arribat la Queralt

Desprès de passar un any llarg de d’acomiadar amics, de tots aquest benvolguts i benvolgudes que han arribat al terme de la seva existència, per fi podem alegrar-nos amb l’arribada d’una nova vida. Una vida que comença i això ens omple d’alegria i il·lusió. Ja tenim aquí la Queralt.
La Queralt va néixer el dia 14 de setembre, és la primera filla de la Gemma i del Jordi. Si l’hagués de descriure diria que és llarga, sobretot els dits de les mans i els peus, té una gran mata de cabells negres i que potser s’assembla més al pare que a la mare, encara que quan són tan petits es difícil veure’ls una semblança.
Des d’aquí dono l’enhorabona primer de tot als seus pares i després a les padrines i padrins i per descomptat a la repadrina Generosa, sense oblidar-me dels altres familiars als quals l’arribada de la Queralt ens ha omplert de satisfacció.
Voldria dir que per al meu marit i per mi la Queralt és la nostre primera neboda-besnéta.

dimarts, 9 de setembre del 2008

PREMI SOLIDARI MOSSÈN JOSEP ROSELL

La presentació i convocatòria del Premi Solidari Mossèn Josep Rosell es va fer el passat dijous 4 de setembre, a les 20 h als jardins de Ca n’Ortadó. La intenció de la entitat és instituir la diada de Sant Josep com el dia en què es lliura aquest guardo. A mossèn Rosell sempre li havia fet gràcia la idea de premiar cada any una entitat o persona de Cerdanyola per la seva tasca solidària. El premi seria una reproducció de l’escultura “El germà que estima el germà”, de la plaça de l’església. La presentació de l’acte – que obrí i tancà el duet de flauta travessera format per Francesc Maristany i Marta Fatjó- va anar a càrrec de l’historiador Miquel Sànchez. Hi havia d’ intervenir Francisco Morales però per motius personals no va ser possible i al seu lloc ho va fer Jaume Costa que va presentar l’edició en DVD del documental elaborat per a l’homenatge de mossèn Rosell i el president de l’entitat, Eduard Lluís, per presentar la convocatòria del premi. Van cloure l’acte la tinent d’alcalde Consol Pla i l’alcalde Antoni Morral.
Per finalitzar l’acte es va convidar a tothom a cava i pastes i es va entregar un DVD a tots els assistents

dissabte, 19 de juliol del 2008

Adéu a Sebastián Gallardo

Ahir, 18 de juliol, es va morir el Sebas després d'una penosa malaltia que l’ha anat marfonent.

Encara que ja feia anys que el coneixia de vista mai no hi havia tingut una paraula. La meva relació amb ell va venir amb motiu de la creació de la Plataforma Ciutadana per Barberà, agrupació de caire polític en la qual ell era el cap de llista i jo formava part de la mateixa. A partir d’aquí varem establir una relació de companyonia on parlar d’assumptes relacionat amb el dia a dia de la ciutat i assumptes de caràcter més personal.

El Sebas era una persona molt dinàmica que li agradava la seva feina a la companyia ENDESA , el teatre i la política, entre altres coses.

Descansa en pau, amic Sebas.

---------------------------------------

PARLEM DE TU

Parlem de tu, però no pas amb pena.

Senzillament parlem de tu, de com

ens vas deixar, del sofriment lentíssim

que va anar marfonent-te, de les teves

coses parlem i també dels teus gustos,

del que estimaves i del que no estimaves,

del que feies, deies i senties,

de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre

que no caldrà ni que parlem de tu

per recordar-te, a poc a poc seràs

un gest, un mot, un gust, una mirada

que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Miquel Martí i Pol

diumenge, 6 de juliol del 2008

EL VILOSELL

El diumenge 29 de juny, vaig conèixer un petit poble anomenat El Vilosell, que em va causar molt bona impressió. És un poble on s’hi respira cultura, representada pel Centre d’Estudis Locals del Vilosell.

També és un poble on hi varen néixer importants personatges com el bisbe Josep Caixal i el mestre de capella Joan Prenafeta.

Situat a l'extrem meridional de les Garrigues a uns 3 km de la serra de la Llena, al vessant septentrional i al límit amb la Conca de Barberà.

El poble s'aturona al voltant de les escasses restes de l'antic castell del Vilosell. Els carrers són estrets. Moltes cases han estat restaurades com a segona residència.

Les terres són de sacà on hi ha oliveres i vinya.

Altitud: 665 metres

Superfície: 19 Km2

Habitants: 202 persones aproximadament

Església parroquial de Santa Maria

Notable església amb façana barroca que es va començar a construir al segle XVIII. Al segle XIX es va fer el campanar, construcció d'estil tradicional, de forma quadrada i d'uns 20 m d'alçària. S'hi van fer quatre finestres per a les campanes i es va coronar amb una mena de cúpula de pedra sobre la qual s'afegí una ornamentació de ferro forjat.

L'ermita de Sant Sebastià Plaça de Sant Sebastià

Adjacent a la part sud del poble hi ha l'ermita de Sant Sebastià. El santuari és una construcció d'estil renaixentista, remarcable per les seves parets externes i carreus ben tallats.

diumenge, 25 de maig del 2008

FIRA DE TREMP

D'esquerra a dreta: l'Alfons, la Núria i la Maria.

Els dies 10 i 11 de maig es va celebrar a Tremp la fira, i aquest any estava dedicada als productes de xarcuteria.

Hi havia moltes paradetes, a més de les de xarcuteria n'hi havia d' altres productes alimentaris com: formatges , xocolata, mel, dolços...i d'altres mercaderies. Entre les paradetes de xarcuteria hi havia la dels meus parents d'Ainet de Cardós, EMBOTITS CASOLANS VALLCARDÓS, que no és perquè siguem parents però fan uns embotits excel·lents, tothom que els prova, repeteix.

Si mai aneu per la Vall de Cardós (Pirineu Lleidatà), passeu per Ainet i compreu embotits, m'ho agraireu.

dijous, 10 d’abril del 2008

UNA JOIA DEL ROMÀNIC

La doctora Lily Arad Pintures de l'església Romànica

El 9 d’abril, varem gaudir d’una xerrada amb projeccions sobre les pintures de l’església Romànica de Barberà del Vallès, dins de la mateixa església. Aquesta xerrada la va fer la doctora Lily Arad de la Universitat de Beer-Sheva (Israel), que és a Barberà des del passat dia 4. És l’autora d’una tesi doctoral sobre les pintures de l’església Romànica la qual ha estat traduïda en part a diferents llengües i que serà publicada ben aviat a la nostra llengua en un llibre editat per Tabelaria Edicions.

El MNAC ha creat un comitè editor (promotor) integrat per:

Mossèn Miquel del S. Gros, Director de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic

Prof. Pau Figueras, professor d’Arqueologia a la Universitat de Beer-Sheva

Srs. Jaume i Maria Figueras, Terrassa

Pere Izquierdo, Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya

Rosa Reixats, Diretora de la Biblioteca del MNAC

Marisa Pons, Bilbiotecària de MNAC

Montserrat Pagès, Conservadora del Romànic del MNAC,

que ha estat qui ha proposat la publicació d’aquest llibre a l’Ajuntament de Barberà, el qual s’ha compromès a fer-se càrrec de les despeses.

La doctora Arad és una gran coneixedora de les pintures de la Romànica, arribant a descobrir significats desconeguts de les mateixes inclús per alguns autors que han escrit sobre el tema.

El proper dimecres dia 16, la doctora Arad donarà una conferència sobre el tema al departament de Geografia e Història de la Universitat de Barcelona.

dijous, 3 d’abril del 2008

LA LEGIÓ D'HONOR

LA LEGIÓ D’HONOR

Obra lírica en tres actes

Text original de Víctor Mora

Música de RAFAEL MARTINEZ VALLS

PERSONATGES Y REPARTIMENT

Carlota ...Ruth Nabal

Madelena...Francesca Sánchez

Marcel ...Albert Deprius

Brissac ... Manuel Garrido

Trabuc ...Ulises Orduñez .

L'acció de l'obra es situa en un petit poblet de Normandia a finals de la primera Guerra Mundial. L'arribada d'uns soldats estrangers fa que els habitants de la vila es desfacin en atencions vers ells.

Els personatges protagonistes ens mostren les grans passions terrenals, des de l'amor incondicional que sorgueix entrte Carlota i Marcel fins a l'odi que es desperta en el lloctinent Richard, també enamorat de Carlota, a qui la gelosia el fa capaç d'enviar Marcel a una mort segura.

Romança de Marcel

Bella contrada de Normandia,

mon cor en veure’t glateix més fort

tot voluntari lluny de sa terra

viu d’enyorances del seu amor.

D’altra bandera també gloriosa

amb entusiasme m’he fet soldat;

però no oblidis terra volguda

que a totes hores jo t’he estimat.

Al fons del cor desperta alegre,

com una aubada de il-lusió

davant l’encís d’aquesta terra,

plena de llum i formosor...

En contemplar aital bellesa

el meu cor sento transformat

i en mi desperten amb fermesa

dolços records del temps passat.

Montserrat, muntaya santa,

ton record és ma alegria.

Pirineu, geganta serra

des d’ací sembles més gran.

Costra Brava llevantina,

camp fecund de Tarragona

contemplant vostra bellesa

sempre us crec al meu davant.

Bells recons de terra llunya,

vostra boniquesa vaig pel món cantant.

Montserrat, muntanya santa

quan será que et reveuré.

Formosa terra catalana

qué bell i grat és ton record,

pensant amb tú la meva vida

dins del meu cor, dins del meu cor

s’encén d’amor.

_________________________________________________

Ahir un grup de gent gran de Barberà vàrem anar a veure la sarsuela LA LEGIÓ D'HONOR a Terrasa.


diumenge, 30 de març del 2008

VISITA AL CASTELL DE CLARAMUNT

Ahir, dia 27 de març, vam anar un grup de gent gran de Barberà del Vallès a fer una excursió al Castell de Claramunt (Anoia).

El castell, del qual n’eren senyors els Claramunt, s’esmenta ja l’any 978, en una butlla del papa Benet VII.

L’any 1463, durant la guerra entre la Diputació del General i Joan II, la fortificació va partir una de les principals destruccions, però els comtes de Cardona la van reconstruir. L’any 1714 el castell va ser víctima d’una nova destrucció, tot i que no va ser tan important com l’anterior, en aquesta ocasió a mans de les tropes de Felip V. Durant l’última guerra carlina el castell va ser fortificat per darrera vegada, tot i que feia molts anys que no tenia un ús militar.

El 1974 el castell de Claramunt va passar a ser propietat de l’Estat espanyol, que el 1981 el va transferir a la Generalitat de Catalunya. A finals de 1996, l’administració autonòmica signa un conveni amb l’Ajuntament pel qual aquest es fa càrrec de la gestió de la fortificació.

És un dels deu millors castells de Catalunya i el millor de la comarca de l'Anoia.

Actualment, es calcula que el castell rep una mitjana de 6.000 visites l'any, xifra a la qual s'hi han d'afegir 2.000 persones més que participen en els diversos actes que s'hi organitzen.

divendres, 21 de març del 2008

Recordant Josep Verdaguer i Coma

El dia 14 ens va deixar un altre amic. Tenia 85 anys i havia nascut a Barcelona, al barri de Sant Andreu de Palomar. La seva vocació artística es va manifestar molt aviat: als 15 anys va pintar el primer quadre i als 17 ja treballava reproduint obres dels grans mestres de la pintura. A partir del 1947 en que va fer la seva primera exposició, no ha parat d'exposar en diversos països i en varies ciutats d'Espanya.

La seva creativitat també s'ha expressat, a partir de 1956, a través de pintures murals entre les quals es troben: l'església de Sant Andreu del Palomar(Barcelona), la de Estaon, Casibrós, Montesclado, Lladrós, Ainet de Cardós i Llavorsí(Lleida), la de Queralps(Girona) i col.laborà en la decoració de l'aeroport de Barcelona.

La seva pintura vol ser testimoni del seu entorn: els suburbis, els barracons de platja, els passos a nivell, els camps de flors...

Ha rebut la Medalla d'Or del Districte de Sant Andreu el 1973, l'homenatge que el mateix districte li va oferir el 1985 i l'homenatge que el 2001 van impulsar el Grup de pintors de Sant Andreu i el Consell del Districte, amb l'adhesió de diverses entitats. També el 2001 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona per la seva trajectòria artística.

Descansa en pau amic Josep.

Premi per Cartes d'amor

Els bloggers dels Casals de les poblacions properes a Barcelona ens reunim cada dos mesos i en aquestes reunions es decideix qui guanya el concurs de l’activitat o activitats propostes després de comptabilitzar les votacions fetes pels propis participants.

En la última trobada a Esplugues de Llobregat es decidia el guanyadors del concurs Cartes d’amor, ja que aquest era el tema proposat.

En aquest concurs van ser tres els guanyadors entre el quals tinc l’honor de trobar-mi.

A continuació poso la meva carta.

--------------------------------------------------------------------------------------------------Estimat,

No sé com dir-t’ho, però ho he de fer encara que em costi . Se que no és fàcil trencar una relació de fa tants anys però no hi ha més remei, en sap molt greu, però... t’he de deixar.

Ja sé que hi ha moltes maneres més suaus o més romàntiques d’acabar una relació. Potser podria insinuar-t`ho, fer-ho de mica en mica... Però em sembla que el millor es deixar-te de manera decidida.

Et deixo perquè se’n fa cada dia més difícil de compartir la meva vida amb tu. Abans estàvem junts nit i dia i ara tot just si ens podem veure unes poques hores al dia i encara hem de buscar el lloc i el moment, ja que en molt llocs no ets ben rebut.

Abans ningú s’oposava a la nostra relació, potser algunes vegades la meva mare i poques persones més. Però els temps han canviat i fins i tot les meves amigues em diuen que et deixi, que tu no em convens, que em vas matant a poc a poc sense que me n’adoni.

Aquest anys al teu costat han estat meravellosos, el temps em passava com un vol. Amb tu el meu plaer era infinit, em feies sentir sensacions meravelloses que mai abans havia experimentat.

Però m’estimo més no recordar, perquè els bons records són com les roses oloroses, que ens sedueixen amb el seu perfum, però ens punxen amb les espines, que se’ns enganxen a la pell i no ens deixen marxar. I a mi en fa por que em passi això, estimat

I potser al començament em passarà, i em trobaré com si tingués una punxa clavada, però de mica en mica espero superar-ho.

Una cosa que et vull demana és, que si us plau, no intentis que torni a estar amb tu, que em deixis per sempre, que no em temptis i facis que torni a caure a la xarxa del teu plaer envoltant.

Per acabar, només vull dir-te que faig el que crec que he de fer.

Adéu estimat, adéu estimat tabac .

T`he de deixar perquè vull ser una persona sana i tu mateix pregones que “fumar perjudica seriosament la salut”.

Fins mai.

Cristina