diumenge, 14 de desembre del 2008
NADAL 2008
dimecres, 8 d’octubre del 2008
dimecres, 17 de setembre del 2008
Ha arribat la Queralt
dimarts, 9 de setembre del 2008
PREMI SOLIDARI MOSSÈN JOSEP ROSELL
dissabte, 19 de juliol del 2008
Adéu a Sebastián Gallardo
Ahir, 18 de juliol, es va morir el Sebas després d'una penosa malaltia que l’ha anat marfonent.
Encara que ja feia anys que el coneixia de vista mai no hi havia tingut una paraula. La meva relació amb ell va venir amb motiu de la creació de
El Sebas era una persona molt dinàmica que li agradava la seva feina a la companyia ENDESA , el teatre i la política, entre altres coses.
Descansa en pau, amic Sebas.---------------------------------------
PARLEM DE TU
Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i del que no estimaves,
del que feies, deies i senties,
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
Miquel Martí i Pol
diumenge, 6 de juliol del 2008
EL VILOSELL
També és un poble on hi varen néixer importants personatges com el bisbe Josep Caixal i el mestre de capella Joan Prenafeta.
Situat a l'extrem meridional de les Garrigues a uns
El poble s'aturona al voltant de les escasses restes de l'antic castell del Vilosell. Els carrers són estrets. Moltes cases han estat restaurades com a segona residència.
Les terres són de sacà on hi ha oliveres i vinya.
Altitud:
Superfície: 19 Km2
Habitants: 202 persones aproximadament
Església parroquial de Santa Maria
Notable església amb façana barroca que es va començar a construir al segle XVIII. Al segle XIX es va fer el campanar, construcció d'estil tradicional, de forma quadrada i d'uns
L'ermita de Sant Sebastià
Plaça de Sant Sebastià
Adjacent a la part sud del poble hi ha l'ermita de Sant Sebastià. El santuari és una construcció d'estil renaixentista, remarcable per les seves parets externes i carreus ben tallats.
diumenge, 25 de maig del 2008
FIRA DE TREMP
Els dies 10 i 11 de maig es va celebrar a Tremp la fira, i aquest any estava dedicada als productes de xarcuteria.
Hi havia moltes paradetes, a més de les de xarcuteria n'hi havia d' altres productes alimentaris com: formatges , xocolata, mel, dolços...i d'altres mercaderies. Entre les paradetes de xarcuteria hi havia la dels meus parents d'Ainet de Cardós, EMBOTITS CASOLANS VALLCARDÓS, que no és perquè siguem parents però fan uns embotits excel·lents, tothom que els prova, repeteix.
Si mai aneu per
dijous, 10 d’abril del 2008
UNA JOIA DEL ROMÀNIC
El 9 d’abril, varem gaudir d’una xerrada amb projeccions sobre les pintures de l’església Romànica de Barberà del Vallès, dins de la mateixa església. Aquesta xerrada la va fer la doctora Lily Arad de
El MNAC ha creat un comitè editor (promotor) integrat per:
Mossèn Miquel del S. Gros, Director de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic
Prof. Pau Figueras, professor d’Arqueologia a
Srs. Jaume i Maria Figueras, Terrassa
Pere Izquierdo, Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya
Rosa Reixats, Diretora de
Marisa Pons, Bilbiotecària de MNAC
Montserrat Pagès, Conservadora del Romànic del MNAC,
que ha estat qui ha proposat la publicació d’aquest llibre a l’Ajuntament de Barberà, el qual s’ha compromès a fer-se càrrec de les despeses.
La doctora Arad és una gran coneixedora de les pintures de
El proper dimecres dia 16, la doctora Arad donarà una conferència sobre el tema al departament de Geografia e Història de
dijous, 3 d’abril del 2008
LA LEGIÓ D'HONOR
Obra lírica en tres actes
Text original de Víctor Mora
Música de RAFAEL MARTINEZ VALLS
PERSONATGES Y REPARTIMENT
Carlota ...Ruth Nabal
Madelena...Francesca Sánchez
Marcel ...Albert Deprius
Brissac ... Manuel Garrido
Trabuc ...Ulises Orduñez .
L'acció de l'obra es situa en un petit poblet de Normandia a finals de la primera Guerra Mundial. L'arribada d'uns soldats estrangers fa que els habitants de la vila es desfacin en atencions vers ells.
Els personatges protagonistes ens mostren les grans passions terrenals, des de l'amor incondicional que sorgueix entrte Carlota i Marcel fins a l'odi que es desperta en el lloctinent Richard, també enamorat de Carlota, a qui la gelosia el fa capaç d'enviar Marcel a una mort segura.
Romança de Marcel
Bella contrada de Normandia,
mon cor en veure’t glateix més fort
tot voluntari lluny de sa terra
viu d’enyorances del seu amor.
D’altra bandera també gloriosa
amb entusiasme m’he fet soldat;
però no oblidis terra volguda
que a totes hores jo t’he estimat.
Al fons del cor desperta alegre,
com una aubada de il-lusió
davant l’encís d’aquesta terra,
plena de llum i formosor...
En contemplar aital bellesa
el meu cor sento transformat
i en mi desperten amb fermesa
dolços records del temps passat.
Montserrat, muntaya santa,
ton record és ma alegria.
Pirineu, geganta serra
des d’ací sembles més gran.
Costra Brava llevantina,
camp fecund de Tarragona
contemplant vostra bellesa
sempre us crec al meu davant.
Bells recons de terra llunya,
vostra boniquesa vaig pel món cantant.
Montserrat, muntanya santa
quan será que et reveuré.
Formosa terra catalana
qué bell i grat és ton record,
pensant amb tú la meva vida
dins del meu cor, dins del meu cor
s’encén d’amor.
_________________________________________________
Ahir un grup de gent gran de Barberà vàrem anar a veure la sarsuela LA LEGIÓ D'HONOR a Terrasa.
diumenge, 30 de març del 2008
VISITA AL CASTELL DE CLARAMUNT
Ahir, dia 27 de març, vam anar un grup de gent gran de Barberà del Vallès a fer una excursió al Castell de Claramunt (Anoia).
El castell, del qual n’eren senyors els Claramunt, s’esmenta ja l’any 978, en una butlla del papa Benet VII.
L’any 1463, durant la guerra entre la Diputació del General i Joan II, la fortificació va partir una de les principals destruccions, però els comtes de Cardona la van reconstruir. L’any 1714 el castell va ser víctima d’una nova destrucció, tot i que no va ser tan important com l’anterior, en aquesta ocasió a mans de les tropes de Felip V. Durant l’última guerra carlina el castell va ser fortificat per darrera vegada, tot i que feia molts anys que no tenia un ús militar.
El 1974 el castell de Claramunt va passar a ser propietat de l’Estat espanyol, que el 1981 el va transferir a la Generalitat de Catalunya. A finals de 1996, l’administració autonòmica signa un conveni amb l’Ajuntament pel qual aquest es fa càrrec de la gestió de la fortificació.
És un dels deu millors castells de Catalunya i el millor de la comarca de l'Anoia.
Actualment, es calcula que el castell rep una mitjana de 6.000 visites l'any, xifra a la qual s'hi han d'afegir 2.000 persones més que participen en els diversos actes que s'hi organitzen.
divendres, 21 de març del 2008
Recordant Josep Verdaguer i Coma
El dia 14 ens va deixar un altre amic. Tenia 85 anys i havia nascut a Barcelona, al barri de Sant Andreu de Palomar. La seva vocació artística es va manifestar molt aviat: als 15 anys va pintar el primer quadre i als 17 ja treballava reproduint obres dels grans mestres de la pintura. A partir del 1947 en que va fer la seva primera exposició, no ha parat d'exposar en diversos països i en varies ciutats d'Espanya.
La seva creativitat també s'ha expressat, a partir de
La seva pintura vol ser testimoni del seu entorn: els suburbis, els barracons de platja, els passos a nivell, els camps de flors...
Ha rebut
Premi per Cartes d'amor
En la última trobada a Esplugues de Llobregat es decidia el guanyadors del concurs Cartes d’amor, ja que aquest era el tema proposat.
En aquest concurs van ser tres els guanyadors entre el quals tinc l’honor de trobar-mi.
A continuació poso la meva carta.
--------------------------------------------------------------------------------------------------Estimat,
No sé com dir-t’ho, però ho he de fer encara que em costi . Se que no és fàcil trencar una relació de fa tants anys però no hi ha més remei, en sap molt greu, però... t’he de deixar.
Ja sé que hi ha moltes maneres més suaus o més romàntiques d’acabar una relació. Potser podria insinuar-t`ho, fer-ho de mica en mica... Però em sembla que el millor es deixar-te de manera decidida.
Et deixo perquè se’n fa cada dia més difícil de compartir la meva vida amb tu. Abans estàvem junts nit i dia i ara tot just si ens podem veure unes poques hores al dia i encara hem de buscar el lloc i el moment, ja que en molt llocs no ets ben rebut.
Abans ningú s’oposava a la nostra relació, potser algunes vegades la meva mare i poques persones més. Però els temps han canviat i fins i tot les meves amigues em diuen que et deixi, que tu no em convens, que em vas matant a poc a poc sense que me n’adoni.
Aquest anys al teu costat han estat meravellosos, el temps em passava com un vol. Amb tu el meu plaer era infinit, em feies sentir sensacions meravelloses que mai abans havia experimentat.
Però m’estimo més no recordar, perquè els bons records són com les roses oloroses, que ens sedueixen amb el seu perfum, però ens punxen amb les espines, que se’ns enganxen a la pell i no ens deixen marxar. I a mi en fa por que em passi això, estimat
I potser al començament em passarà, i em trobaré com si tingués una punxa clavada, però de mica en mica espero superar-ho.
Una cosa que et vull demana és, que si us plau, no intentis que torni a estar amb tu, que em deixis per sempre, que no em temptis i facis que torni a caure a la xarxa del teu plaer
Per acabar, només vull dir-te que faig el que crec que he de fer.
Adéu estimat, adéu estimat tabac .
T`he de deixar perquè vull ser una persona sana i tu mateix pregones que “fumar perjudica seriosament la salut”.
Fins mai.