Premi per Cartes d'amor

Els bloggers dels Casals de les poblacions properes a Barcelona ens reunim cada dos mesos i en aquestes reunions es decideix qui guanya el concurs de l’activitat o activitats propostes després de comptabilitzar les votacions fetes pels propis participants.

En la última trobada a Esplugues de Llobregat es decidia el guanyadors del concurs Cartes d’amor, ja que aquest era el tema proposat.

En aquest concurs van ser tres els guanyadors entre el quals tinc l’honor de trobar-mi.

A continuació poso la meva carta.

--------------------------------------------------------------------------------------------------Estimat,

No sé com dir-t’ho, però ho he de fer encara que em costi . Se que no és fàcil trencar una relació de fa tants anys però no hi ha més remei, en sap molt greu, però... t’he de deixar.

Ja sé que hi ha moltes maneres més suaus o més romàntiques d’acabar una relació. Potser podria insinuar-t`ho, fer-ho de mica en mica... Però em sembla que el millor es deixar-te de manera decidida.

Et deixo perquè se’n fa cada dia més difícil de compartir la meva vida amb tu. Abans estàvem junts nit i dia i ara tot just si ens podem veure unes poques hores al dia i encara hem de buscar el lloc i el moment, ja que en molt llocs no ets ben rebut.

Abans ningú s’oposava a la nostra relació, potser algunes vegades la meva mare i poques persones més. Però els temps han canviat i fins i tot les meves amigues em diuen que et deixi, que tu no em convens, que em vas matant a poc a poc sense que me n’adoni.

Aquest anys al teu costat han estat meravellosos, el temps em passava com un vol. Amb tu el meu plaer era infinit, em feies sentir sensacions meravelloses que mai abans havia experimentat.

Però m’estimo més no recordar, perquè els bons records són com les roses oloroses, que ens sedueixen amb el seu perfum, però ens punxen amb les espines, que se’ns enganxen a la pell i no ens deixen marxar. I a mi en fa por que em passi això, estimat

I potser al començament em passarà, i em trobaré com si tingués una punxa clavada, però de mica en mica espero superar-ho.

Una cosa que et vull demana és, que si us plau, no intentis que torni a estar amb tu, que em deixis per sempre, que no em temptis i facis que torni a caure a la xarxa del teu plaer envoltant.

Per acabar, només vull dir-te que faig el que crec que he de fer.

Adéu estimat, adéu estimat tabac .

T`he de deixar perquè vull ser una persona sana i tu mateix pregones que “fumar perjudica seriosament la salut”.

Fins mai.

Cristina